Deixem que el món es detingui

Et mormolejaré

paraules d'amor

en el nostre

oasi

enmig

palmeres

imaginàries

i nits

de silencis

mentre

m'abraces

mentre

acarono

el teu ventre

i visc

la teva

calor

i deixem

que el món

es detingui

per la força

del nostre

mesmerisme

E o ceo nos teus ollos

Foi num tempo
entre
néboas
e chuvias
fuches
un
refacho
de vento
invisible
e quedaches
anicada
na miña
memoria
eras ti
pelos
de trigo
e esponxas
do mar
e o ceo 
nos
teus
ollos

Els somnis i la lluna

Haig de

dir-te
una cosa
a l'oïda
[ben
suau]
que
només
m'escoltin
la teva pelussa
i les cèl·lules
que formen
el teu coll
et vull dir
que

sembles

una flor

i ara que

ens amitjanem
els somnis

i la lluna

fins i tot
sento
la teva

olor

Al rato se me olvida

Quiero
escribir          TE
pero
me
embarga
una              
duda
que
me
des orienta
nubla
mi
razón a miento
me 
lleva
a otros
mundos
y
al rato
se                ME
olvida

Mentrestant

Parlem
amb els
dits 
els dits
de furgar
en les ferides
i mentrestant
oblidem
el so 
de les paraules
que mai
no pronunciem
els llavis
ja no es mouen
ni
per besar
les boques
mudes

Tu mirada tan serena

Como un 

                  fuego

                  que

                  que     ma

                  las entrañas

(sé lo que digo)

era tu mirada

      tan serena

          que

    INVITABA

a

ser

feliz