 |
Foto: Clara Albors, quien me enseñó a mirar las cosas de esta manera. |
Intuíem
una
vida
més
enllà
de
llum
sedassejada
per
una
cortina
de la finestra
[per moments
claror
per moments
foscor]
no ens
inquietava
que
fora
dia
o
nit
tota
l'estona
teníem
els ulls tancats
ens
parlàvem
boca
contra
boca
ens
escoltàvem
amb
les
mans