 |
| Foto: Clara Albors, quien me enseñó a mirar las cosas de esta manera. |
Intuíem
una
vida
més
enllà
de
llum
sedassejada
per
una
cortina
una
vida
més
enllà
de
llum
sedassejada
per
una
cortina
de la finestra
[per moments
claror
per moments
foscor]
no ens
inquietava
que
fora
dia
o
nit
tota
l'estona
teníem
els ulls tancats
ens
parlàvem
boca
contra
boca
ens
escoltàvem
amb
les
mans
[per moments
claror
per moments
foscor]
no ens
inquietava
que
fora
dia
o
nit
tota
l'estona
teníem
els ulls tancats
ens
parlàvem
boca
contra
boca
ens
escoltàvem
amb
les
mans
El poema es una maravilla. De la foto, lo importante no es quién la hizo, sino quién te enseñó a mirar las cosas de esta manera. Gracias Pau.
ResponderEliminarGracias a ti, Clara.
EliminarEscoltar amb les mans, tocar amb els ulls... Tantes maneres de veure les coses i tantes de comunicar-nos, i ves, sempre usem les mateixes.
ResponderEliminarMerci, Martina. Tu sempre tan amable.
EliminarEsta parte nuestra divina, indescriptible, no entendible, muriendo y naciendo a cada instante, poderosa hasta el infinito y esta parte humana tan negra y tan roja, tan gris, tan plana, tan llena de lagrimas a veces contenidas, tan alegre y espontanea, con sus máscaras, su vacio y su lleno, tan imperfecto. Dos caras de una misma moneda, tanto que sostener, aceptar, evolucionar, tanto en este aquí.
ResponderEliminarGracias y bienvenida (eskerrik asko eta ongi etorri) :-)
ResponderEliminar