Sa
plaça de s'església
enlluernava de blanc
es nostros ulls de mar.
Menjàvem pa amb oli a es s'hora baixa,
i a sa nit, asseguts a sa porxada,
escoltàvem es ritme assossegat des silenci,
preparant es nostro següent viatge
per sa teva geografia
enlluernava de blanc
es nostros ulls de mar.
Menjàvem pa amb oli a es s'hora baixa,
i a sa nit, asseguts a sa porxada,
escoltàvem es ritme assossegat des silenci,
preparant es nostro següent viatge
per sa teva geografia
(Poema en mallorqín publicado en "Jardins de Cobalto", Ed. Selo Demônio Negro, São Paulo, 2011)
Pau,
ResponderEliminarde quí és ?
abraços
adG
De qui vols que sigui? Meu! :-)
ResponderEliminarOh fantàstic !
ResponderEliminarEts massa indulgent amb mi :-)
ResponderEliminarHi ha un error. En comptes de "vespre" hauria de dir "a s'hora baixa".
ResponderEliminarBellísimo
ResponderEliminar